La «Nova Tecnologia» (en endavant NC) s'origina a partir d'un interrogant científic. L'inici d'aquesta investigació comença el 1972, quan la Royal Society es fa ressò dels treballs del físic, astrònom i historiador de la ciència Robert R. Newton (1918-1991), que es proposa encaixar la cronologia de la història global amb el conjunt de referències històriques amb eclipsis solars i lunars, que són diversos centenars. Newton no ho resol, ja que troba que entre els segles VIII i XIV dC té lloc un salt brusc i sobtat de la lluna impossible d'explicar amb el coneixement de la mecànica celeste (Newton, 1972), que de fet és un patró comú als darrers 2.000 anys. Com a resultat, conclou que aquest moviment ha de ser degut a unes forces desconegudes del sistema Terra-Lluna. Aquesta investigació capta l'atenció del jove matemàtic Anatoly T. Fomenko, que coneixia els treballs realitzats dècades abans pel científic (físic, químic, astrònom i historiador) Nicolay Alexandrovich Morozov, uns treballs pràcticament desconeguts a Occident. A.T.Fomenko i N.A.Morozov, a diferència de R.R.Newton, consideren la hipòtesi de l'existència d'errors en les datacions dels eclipsis citats.
Si bé en un inici considera el treball de N.A.Morozov amb un prudent escepticisme, troba la seva taula relativa als eclipsis històrics i aplica l'algoritme desenvolupat per R.R.Newton, on el resultat no dóna lloc a cap dubte: el moviment de la lluna es corregeix gairebé a la perfecció. Després de diversos anys explorant la qüestió, el 1980 publica els resultats. Aplicant els treballs de N.A.Morozov i ampliant el seu mètode al conjunt dels eclipsis datats en l'Edat Mitjana, troba tres patrons principals: tres salts cronològics de 333, 1053 i 1778 anys, que de forma precisa resolen científicament l'enigma dels eclipsis que R.R.Newton no aconsegueix aclarir.
Davant d'aquestes evidències, A.T.Fomenko, juntament amb diversos col·laboradors del camp de la matemàtica estadística, com en Gleb V. Nosovskiy, desenvolupa el concepte de la NC i s'endinsa en un compromís científic per transcendir la història i la lògica de la seva manipulació, al qual dedica una exhaustiva exploració de les cròniques històriques de referència. Aplicant diferents mètodes estadístics a totes elles, als què afegeix el contrast metodològic de les diferents genealogies dels principals faraons, emperadors, reis i monarques, així com l'estudi dels zodíacs que es conserven en els temples funeraris de l'Antic Egipte, demostra que la història en general, fins al Renaixement, es basa en fets ocorreguts a l'Edat Mitjana que, de forma artificial, es traslladen al passat.
Però aquesta complexa conclusió és el resultat d'un recorregut traçat per altres investigadors al llarg dels últims quatre segles.
La NC recorda que la versió cronològica de l'antiguitat coneguda avui en dia es crea als segles XVI-XVII pels religiosos J. Scaliger (1540-1609) i D. Petavius (1583-1652), (Scaliger, 1583, 1606), (Petavius, 1627). Fins als segles XVI-XVII gairebé tots els cronistes són persones creients que ocupen càrrecs importants a l'Església, com el bisbe Jerònim, Teòfil o l'arquebisbe D. Asher, entre d'altres. De la mateixa manera, avui en dia es considera que les bases de la cronologia provenen dels treballs d'Eusebi de Cesarea i Sant Jeroni (s. IV), però el seu treball es publica el 1544. Però tal i com s'ha documentat, la cronologia oficial s'ha posat en dubte des d'aleshores.
Des del segle XVI fins al segle XXI diversos científics i/o filòsofs de la història han transcendit la cronologia, i n'han qüestionat la seva validesa. En són exemples De Arcilla (segle XVI), Isaac Newton (1643-1727), Jean Hardouin (1646-1729), Petr Nikiforovich Krekshin (1684-1763), Robert Baldauf (segles XIX-XX), Edwin Johnson (1842-1901), Nicolay Alexandrovich Morozov (1854-1946), Wilhelm Kammeyer (final del segle XIX-1959) i Immanuil Velikovskiy (1895-1979). Tots ells, en major o menor mesura, manifesten la fragilitat del relat històric i els errors en la seva datació. (Fomenko et Nosovskiy, 2005).
Probablement, el més conegut és el prestigiós matemàtic Isaac Newton. Als seus treballs afirma que la cronologia de Scaliger és errònia (Newton, 1725), que tota la història de l'antic Egipte es resumeix a poc més de tres segles i que els Textos Sagrats han estat corromputs per l'Església Catòlica, que hi afegeix l'ideal de l'Esperit Sant desafiant la unitat de Déu (Newton, 1690). La crítica a l'Església és feta el 1690, abans de ser el President de la Royal Society (1700-1727), després d'anunciar la llei de la gravetat, el 1687 (Newton, 1687). Però la crítica a la cronologia oficial es publica, en contra de la seva voluntat, dos anys abans de morir. És un treball privat que dedica a la princesa de Gal·les, però que acaba en mans franceses. Com a resultat, denúncia els fets i comunica que en farà una obra complementària, però es mor, es perd el seu treball i no s'arriba a publicar.
Tanmateix, N.A.Morozov és el primer que considera la pregunta sobre la fonamentació científica de la cronologia de la història. Viu una època de forta activitat revolucionària, coneix a Karl Marx i està prop de 25 anys a la presó per raons polítiques, abans de tornar a centrar la seva atenció a diversos camps de la ciència, on en el seu tractat sobre la taula periòdica prediu el descobriment dels elements inerts. El 1914 utilitza mètodes astronòmics per corregir dates de les prediccions bíbliques i, entre els anys 1924 i 1932, publica el seu treball fonamental en set toms, on arriba a la conclusió de què la història està dilatada artificialment. Els seus mètodes i les seves teories sobre l'Orient Mitjà i Israel abans del primer segle abans de Crist criden l'atenció del matemàtic Anatoly T. Fomenko, amb els que de fet basa part de la seva investigació fins a desenvolupar la hipòtesi, teoritzada i verificada experimentalment, de la NC.
Andreu Marfull
Referències
FOMENKO, A. T. et NOSOVSKIY G. V. (2005). History: Fiction or Science?. 7 volums. Bellevue, Washington: Delamere Resources LLC.
NEWTON, I. (1687). Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. London: S. Pepys, Reg. Soc. Preses.
---- (1690). An Historical Account of Two Notable Corruptions of Scripture. Carta enviada al seu amic John Locke, publicada per primer cop en anglès l'any 1754.
---- (1725). The Chronology of Ancient Kingdoms Amended. To which is Prefix’d, A Short Chronicle from the First Memory of Things in Europe, to the Conquest of Persia by Alexander the Great. París: Gavelier.
NEWTON, R.R. (1972). Medieval chronicles and the rotation of the earth. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
PETAVIUS, D. (1627). De doctrina temporum. Paris.
SCALIGER, I. (1583). Opus novum de emendatione temporum. Lutetiac. Paris,
---- (1606). Thesaurum temporum. Cambridge University Library.
