Aquest exercici és una aproximació a la reconstrucció de la Història que es realitza a Europa, entre els segles XVII i XVIII, i que es continua als segles XIX, XX i XXI. En general, el resultat és concloent: hi ha motius i evidències que corroboren la recerca de la NC. És a dir, la NC es confirma, i aquest treball aporta noves proves i raons per consolidar el treball fet des de Moscou. Però, per aquest mateix motiu, la recerca pot ampliar-se.
La hipòtesi del doble salt cronològic es confirma, en la mesura que la contrastació realitzada és coherent. Però és necessari ampliar la seva anàlisi, en especial en la resta de cròniques de les nacions d'Europa Occidental. En aquest sentit, cal ampliar l'anàlisi a l'espai eslau, escandinau i germànic.
L'exploració principal (el trasllat del poder a Europa Occidental entre els segles XVII i XVIII) és coherent, però obre nous camins a analitzar. Per exemple, és raonable seguir la recerca en la reconstrucció del Preste Joan i de l'Arca de l'Aliança, i seguir apuntant a l'arrel del Papa de Roma. Altrament, és raonable seguir la recerca de les arrels imperials del Sacre Imperi Romà, vinculant-ho al Papa, el darrer Preste Joan i el darrer Gran Khan de l'Imperi Original.
Respecte al nou actor de la NC, els Làscaris Comnè, aquesta recerca és parcialment concloent. Per un costat, els vincles naturals amb la història dels Habsburg, així com la coincidència dels escuts, és una prova de pes. Però per l'altre apareix el dubte de l'abast de la família. L'ocupació de l'estirp de l'Imperi enllaça amb el trasllat a Rússia i els Romanov intrusos. I aquesta part de la història no està directament relacionada amb els Làscaris. Per tant, cal mantenir la recerca en aquesta línia.
Resumint, s'exposa la següent llista d'aportacions a la NC:
- La doble manipulació cronològica a Europa Occidental (els 1000 i els 185 anys) i la data del martiri de Crist: l'any 1185.
- Avanç en el misteri de l'Arca de l'Aliança, de l'any 1486, que descriu l'Apocalipsi, vinculant-ho a l'Orde del Temple de Salomó.
- El vincle entre l'aliança Paleòleg-Genovesos i l'aliança Horda-Otomans.
- La recerca sobre l'aliança global encoberta al Tractat de Viena de 1725, y el posterior episodi del Tractat de Viena de 1815.
- Descoberta de la clau cronològica descrita per Isaac Newton, en l'obra pòstuma Observations upon the prophecies of Daniel, and the Apocalypse of St. John (1733)
- Comprensió de l'evolució dels símbols de Crist: del Gran Khan al Crist Jesús.
- El rol del Preste Joan, el pont entre el Gran Khan i el Papa de Roma, creat juntament amb el mite de Crist, per intercessió de Tres Reis Mags (llibre El Becerro i conte egipci Setme II).
- La reconstrucció de l'espoli de Terra Santa i la posterior reconstrucció de la Història a Europa Occidental.
- La reubicació cronològica de l'obra de J.J.Scaliger, del segle XVI al segle XVIII.
- La nova cronologia de la Companyia de Jesús, iniciada l'any 1725 (1540+185).
- La reconstrucció dels poders imperials dels Ducs d'Alba (llinatge Comnè, com Crist Andrònic).
- La nova cronologia de la reocupació colonial d'Amèrica.
- La reconstrucció parcial de la nova cronologia dels Catalans, els Andalusos i els Espanyols.
- La reconstrucció parcial de la casta Khazar.
- La nova cronologia de la contrareforma catòlica, del segle XVI al segle XVIII.
- Els vincles entre l'ocàs del catolicisme i l'Imperi de Napoleó.
- La reconstrucció parcial de la militarització d'Europa Occidental, gràcies a les aliances nobiliàries.
- La reconstrucció detallada de la lluita imperial Habsburg-Borbó (Làscaris-Àngelus), i les arrels dels imperis espanyol i portuguès.
Diàleg amb la reconstrucció feta per la NC
En conjunt, apareixen nombroses línies de treball que complementen la reconstrucció històrica feta per la NC, però alhora planteja variants. Es destaquen quatre qüestions: a) el salt de 185 anys; b) la descoberta d'Amèrica; c) el relat Habsburg-Papa proposat; i d) l'Arca de l'Aliança.
La hipòtesi del salt de 185 anys no està identificada per la NC, si bé s'hi aproxima molt. Es tracta d'un salt cronològic que, d'acord amb la reconstrucció que aquí es realitza, aporta un sentit a la datació de l'any 1185 com a data del martiri de Crist. És senzill, es creen primer mil anys per la glòria de Crist, i després 185, per traslladar al passat la gesta de la descoberta d'Amèrica i esborrar el recent Imperi Romà fallit. D'alguna manera, aquests 185 anys es correspondrien en els dos segles de pau de l'aliança Horda-Otomana que identifica la NC, i el salt cronològic tindria per objecte esborrar-ne el rastre. Si aquest salt es confirma, les conseqüències són múltiples, ja que permet comprendre un ordre codificat en la història oficial fins al segle XVII, on tota l'Edat Mitjana europea s'hauria traslladat al passat. Els salts de 185, 370 i 555 anys apuntarien en aquesta direcció. La reconstrucció és, per tant, una eina rellevant per la NC, ja que permet corroborar bona part dels resultats de datació ja realitzats, i establir-hi relacions plausibles.
Altrament, la hipòtesi de l'ocupació d'Amèrica des d'Europa a partir del segle XVII no es correspon exactament amb la reconstrucció de la NC. La NC indica que l'any 1492 té lloc aquesta descoberta, i que el relat històric en distorsiona els fets, però alhora diu que la colonització hostil comença al segle XVII. En aquest sentit, es pot argumentar que la història oficial i la reconstrucció s'escriuen al segle XVIII, i que aquest factor distorsiona la reconstrucció en general, havent reconstruït un relat simbòlic al segle XV, en paral·lel al de l'Apocalipsi, que la NC data al 1486. En aquesta línia, s'hi troba també la gesta d'Hernán Cortés, que la NC situa al segle XVI però amb una crònica alternativa a l'oficial. D'acord amb la reconstrucció que aquí es proposa aquesta gesta hauria tingut lloc a l'inici del segle XVIII i, degut a la reconstrucció del passat, es trasllada al segle XVI. Tanmateix, aquest factor no entra en conflicte amb la NC, ja que es podria donar per bona la hipòtesi de la NC que conclou que la crònica de Cortés fa referència a la gesta de Yermak Timofeyevich, que hauria estat el primer en arribar a Mèxic, però des de Tartària, o Rússia. Per tant, es corroboren ambdues reconstruccions, la que aquí es proposa i la que realitza la NC.
En tercer lloc, la reconstrucció del trasllat dels poders bizantins a Europa Occidental, en nom del Sacre Imperi Romà Germànic, juntament amb els poders del Papa de Roma, dialoga amb la NC. De fet, en resol l'enigmàtica invenció del llinatge dels Habsburg que centra bona part de la reconstrucció històrica realitzada. És, per tant, una explicació raonable i argumentada amb múltiples evidències.
En quart lloc, tot allò que fa referència a l'Arca de l'Aliança, que es situa a l'any 1486, dialoga també amb la NC. La NC descriu aquesta data com la gran aliança Horda-Otomana. Aquesta Aliança, per tant, seria també la gran aliança bíblica. És, per tant, una explicació raonable que complementa la feina feta des de Moscou.
El diàleg entre les reconstruccions és visible, però cal ressaltar que aquest treball no nega o contradiu la recerca de la NC. La complementa en clau d'hipòtesi, a l'espera de noves evidències o proves que permetin contrastar la seva validesa.
En general, es conclou que la història antiga va perdent els seus misteris estructurals, que s'han incorporat al relat oficial com a rastre simbòlic de la història real.
